dissabte, 20 d’agost del 2011

Sortida al Montsant

Tenim tan a prop la serra deMontsant que moltes vegades ja ni li donem cap importància.
I és una llàstima per què està plena de racons per a sorpendre al visitant.
Però de tant en tant sempre hi ha algú que es decideix a fer-hi una visita.

El dia quinze d'agost i en mig d'uns dies molt calorosos va sortir un grup de La Bisbal decidit a fer-hi un tomb d'uns 19 Km i uns bons metres de desnivell.



L'excursió va començar a 3/4 de 8 des de Sant Salvador a 670 metres d'alçada (on vam arribar en cotxe). Ja teniam un altre cotxe al Panta.



D'allí ens vam enfilar per un camí ben dret ( pugem un desnivell de 393 metres en poca estona) cap a la Serra Major.



Des de dalt es veuen molts pobles. En aquesta foto ampliada es veu el nostre poble ( a 375 mts d'alçada).




La Serra Major és plana i no té cap dificultat. Al fons es veu la Punta la Cogulla.




La Punta de la Cogulla, un punt amb una alçada de 1063 metres amb una bona vista.



Continuem fins al Pi del Cugat.



A la Serra Major hi han pocs arbres i com és un lloc ventós creixen torts.

Continuem pujant cap al Piló del Senyalets a 1109 metres, on aprofitem per a consultar un bon mapa.




Ara tirem enrere per a baixar cap al Clot del Cirer (que no cirerer).




Com encara no estem cansats aprofitem per a fer el pi.




Marxem i enfilem un altra costa fins dalt d'un serrall.




Des de dalt veiem unes formacions anomenades Els Ventadors.



Iniciem un altra baixada per anar a buscar el Pont Natural.




En un tros del camí el veiem de lluny, al fons del barranc.




Continuem baixant .....amb llocs de més o menys dificultat.




Es poden admirar algunes roques ben capricioses.



Seguim per un camí que va per dintre d'una vegetació espessa. Els esgarranys en cames i braços estan assegurats.




I de cop ens trobem sota el Pont Natural. Impresionant.




Per a sortir d'allí les baixades són molt pronunciades.



Ara ja estem una mica cansats i l'aigua comença a escassejar.
És la una del migdia i aprofitem per dinar a la font de Canaletes. Que baixa eixuta.
Però baix ja trobem el riu per beure aigua.
A partir d'aqui anem trobant altres fonts d'un aigua fresca i bona.



Com passem a prop de l'Engolidor decidim que val la pena fer una caminada extra per arribar-hi i ens desviem una mica del camí de tornada.




Ja hi som. Hi trobem el nom d'uns bisbalencs que van ser-hi fa molts anys:
Sisco Eres, Lluís, Jaume Marc i Francesc Masip.
Alguns d'ells bons coneixedors del Montsant.




Un bon bany ens ajuda a refer l'ànim. L'aigua es tan fresca i clara.... Un toll inoblidable.



Ja com a nous reprenem el camí de tornada que fa cap al final del pantà.
Encara tenim un parell d'hores bones de camí ple de pujades i baixades.



I unes escales fetes amb travessers de fusta que són matadores.




Per fi després de deu hores d'excursió arribem a l'aparcament del Pantà. Són 3/4 de 6 de la tarda.
Estem a un nivell d'uns 400 metres d'alçada.




Cansats però molt contents d'haver vist les meravelles que guarda el Montsant.



.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada