Sant Isidre

Ahir ja vam celebrar la festa del patró dels pagesos.
Però Sant Isidre se'ns va avançar i el dia abans per la tarda ens va beneïr amb onze litres d'aigua.

El matí de la festivitat es  llevà amb un sol radiant, tot i la fresca que feia quan vam sortir el professó cap al davant de la Cooperativa .

 Un cop allí el mossén va beneïr el terme i vam tornar a l'església a escoltar la missa.
Abans un pagès del poble, el Joan de cal Marino, i que va neixer un quinze de maig, ens va llegir un poema que havia escrit ell dedicat a Sant Isidre.

Després tots cap a l'esmorzar que va oferir la Cooperativa agrícola a tots els seus socis i gent que hi va voler anar.

Un tall de llonganissa, un de botifarra negra, pa, olives, oli de la nostra cooperativa, ametlles i avellanes torrades i un tall de coc.

Durant un moment o altre del matí va passar a esmorzar molta gent. M'Han dit que van repartir unes cent-cinquanta raccions.

.

Els noms de les cases

Abans de res poso el programa de la reunió de l'Associació de Jubilats que serà com cada any un dissabte d'aquest mes.

Com aquests dies no tinc res per posar (  ja estan arreglant els abeuradors, però encara no es veu gran cosa).

He pensat que com ja porto una bona temporada posant les coses per millorar la imatge del poble que han estat fent des de Casa de la Vila, avui posaré fotos de totes les plaques que la gent del poble ha penjat a les seves façanes.

Això també és una bona manera de fer el poble més maco i acollidor. 

Les primeres es van posar potser fa més de vint anys, però aquest any passat déu n'hi do de les que es van penjar. 

Des d'aquí animó a tothom que encara no ho ha fet a que s'ho pensin.

A Miravet, que el tenim a tocar de casa, en fan unes de molt maques i es veu que fins hi tot les fan si envies el model per internet o l'encarregues per telèfon,  i a un preu correcte. 

No es que faci propaganda però veig que la majoria de les del poble són d'allí i no n'hi ha cap d'igual.

I algunes cases les tenen de ferro treballat, de fusta, de pedra, totes maquíssimes. Aquestes no se on les han encarregat, però també estan molt ben fetes.

Alguns se les han fet ells mateixos, ja es nota. Però la qüestió és posar el nom a la façana que fa molt de poble.

I entre tots hem de fer poble. 

Els que hi vivim tot l'any, els que en son fills i per diverses raons no hi viuen  i els que hi tenen casa.

Trenta-tres cases tenen el nom a la façana, de moment. Però de noms encara n'hi han molts més:

Cal Sunsion, Cal Porret, Cal Garbós, Cal Miquelet, Cal Macià, Ca l'Ambròs, Ca la Jaumeta, Cal Gertxo, Ca l'Apolinar, Cal Nilo, Cal Fino, Cal Pep Manuel, Ca l'Avenc, Cal PepCinto, Cal Joan de Jaumet, Cal Damià'l Tita, Cal Pep Amparo, Cal Fraga, Ca l'Agustí, Cal Fusté, Cal Peremateu, Cal Cafenou, Ca la Maria el Pastisser, Cal Boberol, Cal Mestre de cases, Cal Sec, Ca la Bàrbara, Cal Joan de l'Era, Cal Coix, Cal Frare, Cal Morera, Ca la Dida, Ca la Quimeta, Cal Rebull, Casa de Pagès Ca l'Aleixa, Cal Sinto, Cal Cèlio, Cal Ramonet, Cal Mateu, Cal Perxe, Cal Ciego, Cal Martí, Ca l'Ardévol, Cal Bonifaci, Cal Miquel Mateu, Cal Aparici, Cal Joan del Quico, Cal Marcel, Ca la Pilar del Portal, Cal Modesto, Cal Marino, Cal Pep Laureano, Cal Ceferino, Cal Joan Batiste, Cal Pep Teio, Cal Miquel del Serín, Cal Poldo, Cal Teixidor, Cal Benerando, Cal Pep Frare, Cal Pepito, Cal Joan del Bessó, Cal Cabré, Ca l'Alegre, Cal Quico'l Cuero, Cal Catarino, Cal Basilio, Cal Teresino, Ca l'Engràcia, Cal Basté, Cal Roig, Ca l'Escolà, Ca l'Eres, Cal Trudes, Cal Lluís del Farré, Ca la Ramona la Vilona, Cal Bonico, Cal Farré, Cal Sargaire, Cal Sord, Cal Pep Vicenta, Cal Bepo, Cal Gil, Cal Teòfil, Ca la Filo, Cal Gendret, Cal Bessó, Ca l'Esquerré, Cal Serin, Ca l'Eulalia, Cal Fèlix, Cal Roc, Cal Roio, Cal Puro, Ca l'Àngel, Ca l'Anton, Cal Bertomeu del Teio, La Meca, Cal Gustina, Cal Pep Bertomeu, Ca la Nuri, Cal Joan del Catarino, i més d'un que me'n  dec deixar.... .

Un altre dia continuare amb les pedres picades que algunes cases antigues tenen damunt de les portes.
Als nostres avantpassats també els agradava personalitzar les seves façanes.

.

Així celebrem la lliga del Barça

Ahir el Barça va guanyar una altra lliga. La tercera consecutiva, quasi res.

Com sempre que hi ha algo que celebrar referent al Barça, els nens i nenes de l'escola de La Bisbal, l'endemà van a classe quasi tots vestits i amb banderes blau-grana. 

I hi estan tan acostumats que ja s'ha fet tradició del tercer trimestre escolar al nostre poble i a tot Catalunya.

Ara us voldria explicar una anècdota familiar, referent a aquest fet, que segur que s'ha repetit en altres llars.

A casa som tots del Barça en més o menys intensitat. Anem des de qui és una enciclopèdia sobre títols, jugadors i normes de joc, fins a servidora que no entendrà mai el fora de joc....

Doncs be n'hi ha un a casa que ens ha sortit el típic culé, si més no dels d'abans, aquells que quan perd és perquè no ha volgut guanyar i quan guanya si no ho fa per golejada a zero, diu que no han jugat bé.

I es clar ahir amb un empat contra el Llevant, tot i guanyar la lliga abans d'hora, no estava satisfet i diria que fins i tot una mica enfadat.....

I aleshores és quan els pares han de fer-los raonar, i per fer-ho els vam dir això:

Una persona que ara tingui vora cinquanta anys en va haver d'esperar quasi trenta per a veure guanyar al Barça tres lligues i una primera Copa d'Europa.

El seu avi va morir amb més de setanta anys havent vist guanyar ben poca cosa i el padrí va morir amb més de noranta i sols va veure una Copa d'Europa i unes quantes lligues durant la seva vellesa. 

En canvi ara una criatura de vuit anys ha vist més de quatre lligues i dues copes d'Europa.

I una noia de vint anys ha vist tres Champions i onze lligues. Les mateixes copes d'Europa  i quasi tantes lligues com el seu padrí de setanta-cinc anys.

Em sembla que els vam convencer. 

I ara a preparar el terreny per la Champions, que són dos equips molt bons i guanyarà qui tindrà més sort. Ni més ni menys. 

I tal com he sentit avui que deia un directiu del Barça:

"Tot el que vingui a partir d'ara serà de més a mes".


.

Haskovo (Bulgària)- La Bisbal de Falset

Quan estic escrivint aquestes ratlles el grup de La Bisbal que va anar a Bulgària, a fer un intercanvi del Projecte Comenius, concretament a la ciutat de Haskovo, ja deu estar a punt d'aterrar a l'aeroport de Barcelona. 

I em sembla que quan eren tan lluny no s'han oblidat de nosaltres perquè a la bola del món d'aquest blog quan l'amplies es veuen dos punts vermells que coincidèixen amb els dos llocs en els que han estat els bisbalencs (Sofia i Haskovo) . I no crec que per aquelles terres hi hagi ningú més a qui li puguin interessar les nostres històries.

Nosaltres també hem pensat molt en ells. 

Però mentres tant la vida continuava a La Bisbal.

El Barça va arribar a la final de la Copa d'Europa i tots els nens del poble ho van celebrar com ja és tradicional, portant l'endemà a l'escola les samarretes de l'equip posades i alguna bandera penjava dels balcons.

Avui ja ha fet bastant bon temps i els més grandets han anat al sortir de l'escola a pescar i a banyar-se al tros de riu que passa per davall del pont.

I deien que l'aigua estava calenta ....!
No ens podem queixar, tenim una canalla ben valenta i alèrgics tampoc ho deuen ser perquè al seu costat estava ple d'àlbers en plena polinització. Mireu quina blancó, semblava que haguès nevat.

Aquest dies els pagesos del poble ja han començat a aclarir els pressegers. A aquest de cal Puro (al Pla l'Eulalia) encara no li han tret els préssecs sobrers. I tots estan així de carregats. Sembla que hi haura bona collita.

A l'hort ja es cullen faves petites amb veina (xiulets en diem) .

I les cebes tendres també estan al punt.

També ja es poden collir els pèsols.

I per les vores dels camins està ple de maubes que ara ja tenen el seu fruit, les croquetes de Santa Teresa. O almenys així en deiem nosaltres quan erem petites i ens les menjavem. ... potser perquè no teniem tantes porqueries on triar.

.

Maig

Quan comença el mes com cada any la Cooperativa Agrícola de La Bisbal ja penja el paper on convida a tot el poble aquest any a un esmorzar per al dia de Sant Isidre.

Aprofito per a penjar una foto de la reforma de l'Espona Grossa que es va avançant.

I també diuen que a continuació arreglaran els Abeuradors.

Ara estan sense aigua per poder-los netejar millor.

Per cert que aquets dies tenim una part dels alumnes i mestres de la nostra escola i algun dels seus familiars de visita a Bulgària, dins del Projecte Comenius. Allà es tornaran a trobar amb molts dels que van venir al poble de Turquia i Polònia. No tenim fotos però sabem que estan molt bé.
Quan tornin ja ens ho explicaran tot i en ensenyaran algunes fotos.


.