Un blog es com una llibreta amb les seves pàgines en blanc. El dia que les omples totes ja tens la llibreta plena.
I això és el que ha passat amb aquest blog.
Si el voleu continuar llegint tindreu que anar a aquesta altra adreça:
ateneubisbaldefalset.blogspot.com.es
15 de maig de 2012.
diumenge, 3 de novembre del 2013
dimarts, 15 de maig del 2012
Sant Isidre I
Avui a La Bisbal era festa local. Celebràvem que era el dia de Sant Isidre.
Pel matí, a les onze, uns pagesos han tret la imatge de l'església.
Hem anat en professó cap al lloc habitual, davant de l'edifici de la Cooperativa, i el mossèn ha beneït el terme.
Després hem tornat cap a l'església a escoltar una missa dedicada a Sant Isidre.
.
Pel matí, a les onze, uns pagesos han tret la imatge de l'església.
Després hem tornat cap a l'església a escoltar una missa dedicada a Sant Isidre.
.
diumenge, 13 de maig del 2012
L'Associació de Jubilats de La Bisbal
Als bisbalencs socis d'aquesta entitat se'ls ha girat feina aquest, si volen seguir totes les propostes que la junta de l'Associació els proposa.
Per a començar l'assemblea anual de socis i el tradicional berenar.
Una estona abans una actuació de varietats amb el grup El Dau, com sempre oberta a tothom.
En el mateis full ens anuncien la trobada de la gent gran del Priorat, que aquest any es farà a Pradell.
Aquest és el programa que han penjat al taulell d'anuncis de l'Ajuntament
I si encara no en teniu prou, podeu fer aquesta sortida aberta a tothom, amb dinar inclòs.
Val la pena.
.
Per a començar l'assemblea anual de socis i el tradicional berenar.
Una estona abans una actuació de varietats amb el grup El Dau, com sempre oberta a tothom.
En el mateis full ens anuncien la trobada de la gent gran del Priorat, que aquest any es farà a Pradell.
Aquest és el programa que han penjat al taulell d'anuncis de l'Ajuntament
I si encara no en teniu prou, podeu fer aquesta sortida aberta a tothom, amb dinar inclòs.
Val la pena.
.
dilluns, 7 de maig del 2012
Escola en català
M'han fet arribar aquestes fotos de la concentració el passat dissabte 28 d'abril davant de l'Ajuntament de La Bisbal per a demanar una escola en català.
Deu n'hi do els que hi van anar tenint en compte que al nostre poble hi ha pocs habitants. A Barcelona eren cent persones i a la resta de capitals una trentena de concentrats....
Potser per què l'Enric Masip de cal Cafenou s'ho va treballar molt i a les grans ciutats la gent sempre va amb presses.
.
Deu n'hi do els que hi van anar tenint en compte que al nostre poble hi ha pocs habitants. A Barcelona eren cent persones i a la resta de capitals una trentena de concentrats....
Potser per què l'Enric Masip de cal Cafenou s'ho va treballar molt i a les grans ciutats la gent sempre va amb presses.
.
divendres, 27 d’abril del 2012
Comenius
El Projecte Comenius finançat per la Unió Europea que van iniciar les mestres de la nostra escola uns tres anys enrere ja s'ha acabat.
El millor de tot és que ha acabat molt bé.
L'últim país que els va acollir va estar Polònia. Concretament una escola de la ciutat de Czestochowa.
Les escoles que hi van anar eren la de La Bisbal, una de Bulgària i una de Turquia que en el seu moment també van ser amfitrions dels altres grups.
Primer de tot vull dir que tot el grup que ens vam desplaçar cap allà vam estar rebuts amb els braços oberts per part dels pares i mestres polonesos. Ens van omplir d'atencions i obsequis.
Els nens que van tenir la sort de conviure a les seves cases van ser tractats com un fill més, tot i l'enrenou que els comportava perquè vull remarcar que aquestes famílies d'acollida viuen en pisos d'uns cinquanta metres quadrats amb un sol dormitori. Però això no va impedir que els nostres fills veiessin que amb menys també es pot viure i ser feliç.
Ara unes imatges de resum dels set dies al seu país.
Marxem de La Bisbal.
Aribem a l'aeroport de Katowice, a una hora d'autocar de la nostra destinació a Czestochowa. Fa una tarda fresca amb el cel gris.A les set del vespre ja era de nit.
Allà a les sis de la tarda tanca tot i a les set ja sopen. Només arribar ja ens esperava un sopar a l'escola. Era a base d'amanides molt variades amb molt pebrot i cogombre, salsitxes i embotits fumats. Tot molt bo. Per a veure te o barreja de sucs molt dolços per al nostre gust. D'aigua sola no en veuen, de postres tampoc en treuen al final dels àpats i de fruita si en mengen ho fan entre hores.
Aquest era l'hotel on ens vam allotjar els pares i els mestres. Estava a un quart d'hora de camí de l'escola. La gent anava molt en bicicleta perquè es pla com la mà.
A les cinc del matí ja s'hi veia i els primers dies feia una bona fresca. Després va entrar l'anticicló de Turquia i va fer un temps sec amb bones temperatures.
Darrere del nostre hotel hi havia el barri on vivien els nostres fills. Era d'on venien els alumnes de l'escola que feia l'acollida. Les façanes eren grises i poc cuidades però a l'nterior hi havia uns pisos molt acollidors.
Aquesta es l'escola on estudien els nens que van venir l'any passat a La Bisbal. El pati era obert i no l'utilitzen massa. La gent del carrer el feia servir per passar. Els alumnes les estones entre classe i classe les passen al passadís.
Interior d'una classe. Els nens quan arriben deixen les jaquetes en una habitació de l'entrada i alguns es canvien les sabates i tot. Les aules tenien cortines i plantes i semblaven acabades de pintar. Tot esta net i endreçat i professors i alumnes anaven molt mudats.
Al final d'aquest passadis tenien les fotos dels viatges del projecte Comenius pels diferents països. Entre aquestes fotos n'hi havia moltes de les activitats que es van fer al nostre poble, al Priorat i a Barcelona,durant la seva estada entre nosaltres.
Ens van dir que s'ho van passar molt bé i també en guarden un bon record.
Els va impactar el terreny tan montanyós, el poble tan petit en plena natura, i la llibertat que tenien quan passaven tot el dia a l'aire lliure pels carrers de La Bisbal.
Ells viuen en una ciutat molt gran i industrial que fins ara sembla que no ha cuidat massa el seu entorn. Ara està canviant amb els diners que reben d'Europa.
El més bonic que hi ha a Czestochova es l'entorn del santuari de la Verge negra, Jasna Gora. Tot el pais i té una gran devoció i a cada cantonada es troba una església o un Sant Crist.
La gran avinguda que hi mena es molt ampla i ben cuidada.
El que també abunda son les botigues de licors obertes les vint-i-quatre hores.
Als polonesos els agrada molt la seva beguda per excelència, el vodka. No vam poder marxar d'allà sense beuren, .... o almenys fer-ho veure, perquè té 40º.
Nosaltres al sopar de trobada amb els pares i mestres que acollien als nostres fills, els vam portar ampolles de ratafia, moscatell i licor de crema catalana.
Sembla que també els va agradar.
Durant la nostra estada a Polònia vam visitar molts altres llocs. Entre ells Krakovia. Una ciutat molt maca i turística. El castell del fons el vam visitar i també al costar del riu Vistula es veu el nostre autocar.
El centre d'aquesta ciutat té una plaça enorme patrimoni de la Humanitat. A la dreta el grup de Turquia passejant-hi.
També es patrimoni de la Humanitat una mina de sal que és tan gran que no es pot ni imaginar si no hi has estat.
I vam veure i fer moltes altres coses en una setmana plena d'actitvitats i emocions que seran difícils d'oblidar.
Aquesta foto es de quan ens van venir a despedir els pares, nens i mestres d'acollida de Czestochowa.
I per acabar una foto habitual quan vas pel mon.
Que hi deuen pintar una samarreta del Barça i una bufanda del R. Madrid en aquesta parada de records de Polònia?
El millor de tot és que ha acabat molt bé.
L'últim país que els va acollir va estar Polònia. Concretament una escola de la ciutat de Czestochowa.
Les escoles que hi van anar eren la de La Bisbal, una de Bulgària i una de Turquia que en el seu moment també van ser amfitrions dels altres grups.
Primer de tot vull dir que tot el grup que ens vam desplaçar cap allà vam estar rebuts amb els braços oberts per part dels pares i mestres polonesos. Ens van omplir d'atencions i obsequis.
Els nens que van tenir la sort de conviure a les seves cases van ser tractats com un fill més, tot i l'enrenou que els comportava perquè vull remarcar que aquestes famílies d'acollida viuen en pisos d'uns cinquanta metres quadrats amb un sol dormitori. Però això no va impedir que els nostres fills veiessin que amb menys també es pot viure i ser feliç.
Ara unes imatges de resum dels set dies al seu país.
Marxem de La Bisbal.
Aribem a l'aeroport de Katowice, a una hora d'autocar de la nostra destinació a Czestochowa. Fa una tarda fresca amb el cel gris.A les set del vespre ja era de nit.
Allà a les sis de la tarda tanca tot i a les set ja sopen. Només arribar ja ens esperava un sopar a l'escola. Era a base d'amanides molt variades amb molt pebrot i cogombre, salsitxes i embotits fumats. Tot molt bo. Per a veure te o barreja de sucs molt dolços per al nostre gust. D'aigua sola no en veuen, de postres tampoc en treuen al final dels àpats i de fruita si en mengen ho fan entre hores.
Aquest era l'hotel on ens vam allotjar els pares i els mestres. Estava a un quart d'hora de camí de l'escola. La gent anava molt en bicicleta perquè es pla com la mà.
A les cinc del matí ja s'hi veia i els primers dies feia una bona fresca. Després va entrar l'anticicló de Turquia i va fer un temps sec amb bones temperatures.
Darrere del nostre hotel hi havia el barri on vivien els nostres fills. Era d'on venien els alumnes de l'escola que feia l'acollida. Les façanes eren grises i poc cuidades però a l'nterior hi havia uns pisos molt acollidors.
Aquesta es l'escola on estudien els nens que van venir l'any passat a La Bisbal. El pati era obert i no l'utilitzen massa. La gent del carrer el feia servir per passar. Els alumnes les estones entre classe i classe les passen al passadís.
Interior d'una classe. Els nens quan arriben deixen les jaquetes en una habitació de l'entrada i alguns es canvien les sabates i tot. Les aules tenien cortines i plantes i semblaven acabades de pintar. Tot esta net i endreçat i professors i alumnes anaven molt mudats.
Al final d'aquest passadis tenien les fotos dels viatges del projecte Comenius pels diferents països. Entre aquestes fotos n'hi havia moltes de les activitats que es van fer al nostre poble, al Priorat i a Barcelona,durant la seva estada entre nosaltres.
Ens van dir que s'ho van passar molt bé i també en guarden un bon record.
Els va impactar el terreny tan montanyós, el poble tan petit en plena natura, i la llibertat que tenien quan passaven tot el dia a l'aire lliure pels carrers de La Bisbal.
Ells viuen en una ciutat molt gran i industrial que fins ara sembla que no ha cuidat massa el seu entorn. Ara està canviant amb els diners que reben d'Europa.
El més bonic que hi ha a Czestochova es l'entorn del santuari de la Verge negra, Jasna Gora. Tot el pais i té una gran devoció i a cada cantonada es troba una església o un Sant Crist.
La gran avinguda que hi mena es molt ampla i ben cuidada.
El que també abunda son les botigues de licors obertes les vint-i-quatre hores.
Als polonesos els agrada molt la seva beguda per excelència, el vodka. No vam poder marxar d'allà sense beuren, .... o almenys fer-ho veure, perquè té 40º.
Nosaltres al sopar de trobada amb els pares i mestres que acollien als nostres fills, els vam portar ampolles de ratafia, moscatell i licor de crema catalana.
Durant la nostra estada a Polònia vam visitar molts altres llocs. Entre ells Krakovia. Una ciutat molt maca i turística. El castell del fons el vam visitar i també al costar del riu Vistula es veu el nostre autocar.
El centre d'aquesta ciutat té una plaça enorme patrimoni de la Humanitat. A la dreta el grup de Turquia passejant-hi.
També es patrimoni de la Humanitat una mina de sal que és tan gran que no es pot ni imaginar si no hi has estat.
I vam veure i fer moltes altres coses en una setmana plena d'actitvitats i emocions que seran difícils d'oblidar.
Aquesta foto es de quan ens van venir a despedir els pares, nens i mestres d'acollida de Czestochowa.
I per acabar una foto habitual quan vas pel mon.
Que hi deuen pintar una samarreta del Barça i una bufanda del R. Madrid en aquesta parada de records de Polònia?
dissabte, 14 d’abril del 2012
Polònia
El dia 16 un grup de mestres i alumnes de l'escola de La Bisbal marxaran de viatge cap a Polònia, en el últim viatge del projecte Comenius, iniciat ara fa un any.
Durant el mes de març de l'any passat ja van venir professors de diversos Països de la Comunitat Europea a La Bisbal i un grup de sis nens i nenes polonesos que van estar vivint a les nostres cases durant una setmana.
Ara nosaltres, pares inclosos els tornem la visita. Estarem a la ciutat de Czestochowa, situada al sud del país. Té una població de 260 (com la Bisbal) x 1.000 habitants.
Ara mateix diu que hi fa un fred !!!
Dilluns ho podrem comprovar.
Fins aviat Bisbal !!!
.
Durant el mes de març de l'any passat ja van venir professors de diversos Països de la Comunitat Europea a La Bisbal i un grup de sis nens i nenes polonesos que van estar vivint a les nostres cases durant una setmana.
Ara nosaltres, pares inclosos els tornem la visita. Estarem a la ciutat de Czestochowa, situada al sud del país. Té una població de 260 (com la Bisbal) x 1.000 habitants.
Ara mateix diu que hi fa un fred !!!
Dilluns ho podrem comprovar.
Fins aviat Bisbal !!!
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)