Activitats i anuncis diversos

Aquest dissabte passat els corredors de l'Ultra Trail Montsant van passar per La Bisbal quan ja portaven uns trenta kilòmetres a l'esquena i encara els en quedava més de cent per a fer.

Venien de Margalef pel Pontet i passaven pel carrer de la Drecera,

al Portal hi havia un control on marcaven el seu xip,

i a la Font bevien aigua i carregaven per al camí.

Després es dirigien cap al Pont del Riu i costa amunt cap a la Foia de Cabacés amb un sol de justícia.

Aquesta és la primera dona que va arribar a La Bisbal.

Pel poble, els primers corredors van passar sobre la una i mitja de la tarda.

La setmana que ve passaran els cotxes del Rally Catalunya-Costa Daurada.
A l'Ajuntament han penjat aquest anunci.

També han penjat aquest altre.
És sobre la tradicional menjada del mes d'octubre.

Com ja es temps de venda de loteria de Nadal hi han aquests papers penjats a les portes de diverses entitats.

I a la porta de Cal Cafenou hi anuncien aquesta sortida cultural a la Cova de Santa Llúcia.

 Si algú ha de venir al poble per al rally, la menjada o per la sortida es trobarà al Collet de la Fontanella amb aquestes ratlles per a moderar la velocitat

i amb aquest pas de vianants que ens han pintat els encarregats del manteniment de la carretera.

Els que van anar al dinar de la Festa de Sant Galderic a Ascó van menjar arròs de dos paelles com aquesta. L'any vinent tocarà fer-la a un poble del Priorat.

.

Dos bisbalencs a Can Barça

El passat dissabte 8 d'octubre l'Equip Cadet A de Futbol Ascó, que aquesta temporada jugarà a Categoria Preferent, va iniciar la lliga amb el partit contra el Cadet B del Futbol Club Barcelona.

Tots els jugadors eren conscients de que seria una experiència irrepetible i per això tots estaven nerviosos i emocionats.

Dins d'aquest equip hi juguen dos bisbalencs:

El Xavier Vicente Gil i l'Aleix Prats Perelló, de catorze i quinze anys respectivament.

Tot l'equip, tècnics i acompanyants van anar en autocar a la Ciutat Esportiva Joan Gàmper de Sant Joan Despí, i van jugar a les dotze del migdia al camp número vuit.

Van dir els entesos que van jugar ben posicionats. Van fer tres xuts a porta i una bona tasca ofensiva, amb bones aturades del porter. Tant és així que van arribar 1-0 a la mitja part.

A la segona part van notar el desgast físic i encara van fer un bon treball defensiu.

Però el Barça és el Barça i va marcar quatre gols més.

El partit va ser retransmès en directe pel canal Barça TV que aquell dia va tenir força audiència per les nostres terres.

El resultat final va ser de 5 a 0 ( igual que quan el Barça juga contra el R. Madrid) i mentres que els jugadors del Barcelona eren de diversos llocs d'Espanya i del món (fins i tot de Korea), l'equip d'Ascó era de nois aficionats a jugar a futbol de La Bisbal, Flix, Ascó, Mora, Falset, Batea, Vinebre, La Torre, La Fatarella, Garcia, ...

Un dia a recordar per a tots.

.

Sant Galderic

Avui han fet el pregó que tothom qui vulgui anar a la trobada pagesa de Sant Galderic, que aquest any es fa a Ascó, ja pot passar per l'Ajuntament de La Bisbal a recollir els tíquets pel dinar al preu d'un euro.

Sols hi ha temps fins demà, dimarts pel matí.

Hi està tothom convidat.

.

Temps de barraca

Encara que ja fa uns temps que no en deixen fer, a l'octubre a La Bisbal i als pobles de la rodalia els homes a la matinada anaven a fer "barraca".

Consistia en col.locar uns bastons anomenats "polligons" més o menys camuflats, que sobresortien entre les branques dels pins i cridar l'atenció dels tords i grives que passaven abans de que es fes de dia, en la seva emigració cap a altres llocs.

Aquests polligons els embescaven amb una goma que engantxava molt anomenada "vesc" i que s'elaborava picant una planta, parasitaria dels pins, del mateix nom.

Quan passaven els moixons la persona que feia barraca bufava per un xiulet especial

 que imitava el cant d'aquests ocells, com es pensaven que els cridaven els seus companys, baixaven una mica i es posaven sobre els pals envescats. Com que quedaven agafats per les potes, ja no podien marxar. 

Aleshores el barraquer els agafava i li servien d'apat per a la família.

A La Bisbal hi havia molta afició entre els homes.Però com passa en tot, potser en alguns llocs se'n va fer un gra massa en la cacera per a treure'n benefici i ho van prohibir ja farà més de deu anys.

Els autèntics aficionats no ho han paït mai i en algunes cases es poden veure en llocs privilegiats els quadres de les seves barraques com a record d'èpoques passades.

Aquesta era la barraca  que tenia el Jaume de cal Marc a les Covoltades. Era de l'estil de les primeres que es feien al poble.

Consistia en triar un lloc elevat que tinguès una pineda on hi posaven els polligons.

Aquest altra es la del Miquel de cal Pep Pere. La tenia a la serra del Riu de la Cana. Era de l'estil en que es feien en els últims anys. Consistia en una sèrie de bardisses que es construien els barraquers clavant troncs de pi al terra i forrant-los de branques verdes. Allí hi subjectaven els polligons.

Tant en l'una com en l'altra es feien una caseta per a soportar millor la fresca de la matinada i passar desapercebut pels ocells.

També tenien uns quants ocells de les diferents espècies que volien agafar en unes gàbies (els deien els "engabiats") per a que els avisessin quan veien que s'acostava un ramat de la seva espècie.

A aquests al final de la temporada els deixaven anar.

Aquests quadres els va fer ja fa uns quants anys el pintor local  Francesc Masip de cal Ragatxo. 

Qui millor que ell que també havia anat més d'una vegada a fer barraca els podia dibuixar més exactes.

Tant en un quadre com en l'altre no hi falta detall.

La foto no els fa justícia. Al natural són més macos.

.

Formigues

Encara que no ho sembli ja som a la tardor.

Potser al matí quan ens llevem fa fresca però al migdia fa força bonança, fins i tot m'atreviria a dir calor.

Ja trobo castanyes al terra i a la botiga ja venen moniatos.

Però les formigues encara es resisteixen a amagar-se als caus i encara en veig fileres que travessen el pati.

Mirant-les aquest estiu les vaig retratar per fer-ne un dia un article en aquest blog.

Formigues?

Quan jo era petita aquí a La Bisbal en deiem "melitxes"  i "cocoluts". 

Però la modernitat o la tele amb el seu català tan normatiu ens va fer pensar que parlavem malament, que si ho continuavem dient així potser no quedariem bé davant de les amistats de fora o semblariem massa de poble.

Doncs ara deixeu que reivindiqui el nostre vocabulari més extens i precís:

  Melitxes són les formigues petites, aquelles que es mouen tan de pressa.

I Cocoluts són les de mida més gran.

Coincidint amb això de la nostra manera de parlar, un dia d'aquest la filòloga Imma de ca la Maria el Pastisser em va enterar de l'existència d'una novel.la publicada el mes de gener, titulada  Primavera, Estiu, etc... 

 

 escrita per una noia de la Palma d'Ebre anomenada Marta Rojals de professió arquitecta. Ja va per la quarta edició i els crítics se'n fan creus de com en el seu primer  llibre pugui haver-ho fet tan bé.

Però el que destaca més tothom es la parla que ha fet servir en la seva novel.la.

El parlar del seu poble.

Això està  molt bé.
Felicitats.

Ja m'he llegit el llibre i puc dir que no m'extranya que agradi tant.
Està molt bé!!




.

Notícies d'octubre

Com ja va sent habitual en aquest mes, el dia quinze d'octubre es farà una cursa de muntanya pel Montsant.
Un dels habituallaments serà al nostre poble a l'Espona'l Portal.

I al dissabte del cap de setmana vinent, el dia 22 d'octubre passarà  un tram del Rally Catalunya per la nostra localitat.

Aquest és l'horari en el que els cotxes passaran per La Bisbal.

.

A veremar

Aquests dies passats a La Bisbal s'ha collit el raïm de les vinyes.

Un cinquanta per cent dels productors ho han fet amb màquina i la resta a mà tal com s'havia fet sempre.

Aquí us mostro unes imatges de la verema tradicional que no es tan pràctica però fa més bonic.

Així es com estava el raïm en els ceps fa un parell de setmanes.
Quin goig que feien.

I aquí comença la verma.
A mà i amb l'ajuda d'unes estisores de podar.

Quan els cabassos vermadors estan plens es carreguen al muscle i cap a abocar.

En un matí el remolc queda ple de garnatxa.

I per la tarda cap al celler de Vinebre

Allí un treballador en treu unes mostres ...

Que tirarà en aquesta premsa en miniatura ...

...per a saber-ne el grau,mirant el suc del raïm xafat, a travès d'aquest aparell.

Ara es tira la remolcada en aquests corrons.

Que porten el raïm cap a aquesta màquina.

Que en treu el suc i en separa les tijes o barrusques ...

de la pell i els pinyols, que van a parar a aquesta muntanya.

Diuen que aquest any serà bo per al vi.
Com no ha plogut gens ha tret un bon grau.



.