Encara que no ho sembli ja som a la tardor.
Potser al matí quan ens llevem fa fresca però al migdia fa força bonança, fins i tot m'atreviria a dir calor.
Ja trobo castanyes al terra i a la botiga ja venen moniatos.
Però les formigues encara es resisteixen a amagar-se als caus i encara en veig fileres que travessen el pati.
Mirant-les aquest estiu les vaig retratar per fer-ne un dia un article en aquest blog.
Formigues?
Quan jo era petita aquí a La Bisbal en deiem "melitxes" i "cocoluts".
Però la modernitat o la tele amb el seu català tan normatiu ens va fer pensar que parlavem malament, que si ho continuavem dient així potser no quedariem bé davant de les amistats de fora o semblariem massa de poble.
Doncs ara deixeu que reivindiqui el nostre vocabulari més extens i precís:
I Cocoluts són les de mida més gran.
Coincidint amb això de la nostra manera de parlar, un dia d'aquest la filòloga Imma de ca la Maria el Pastisser em va enterar de l'existència d'una novel.la publicada el mes de gener, titulada Primavera, Estiu, etc...
Però el que destaca més tothom es la parla que ha fet servir en la seva novel.la.
El parlar del seu poble.
Això està molt bé.
Felicitats.
Felicitats.
Ja m'he llegit el llibre i puc dir que no m'extranya que agradi tant.
Està molt bé!!
.
Benvolguts, aquesta dona de la foto no és l'autora del llibre. Enhorabona pel blog.
ResponEliminaI.M.