Les trumferes ja estan al punt de crescudes i les patates de l'any passat ja estan molt pancides i amb algun grill.
Per això aquests dies als horts de La Bisbal la gent del poble arrenquen els trumfos.
Un dels records que tinc més clars de quan tenia cinc o sis anys és d'un dia que vaig anar amb els pares i el padrí a arrencar els trumfos.
Em va sorprendre que fossin sota terra.
I l'experiència em va servir per a respondre correctament la pregunta d'un exàmen de l'escola del curs vinent.
Ara al arribar a casa s'enpolven perquè durin sense grills fins a la collita de l'any que ve.
També ja és temps de tallar el poniol.
Es pot deixar assecar per a pendre en infusió o s'agafen unes branques que es lliguen i es posen dins d'una ampolla amb anís, quaranta dies a sol i a serena.
L'any vinent tindrem un aiguardent de poniol molt bo.
Per cert si algú en vol un ram que me'l demani.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada