Sort d'ella que portava tot el material i ens prepara les vies.
Aquesta vegada ens va portar a un tormo que hi ha vora el camí que porta cap a Sant Salvador.
Estàvem vora la Cova el Ximet. Un lloc que val la pena visitar. Llàstima que amb la poca pluja d'aquest hivern està ben eixuta i no llueix tant com quan porta aigua.
Aquesta vegada també es van animar algunes mares i mestres a pujar.
Després de dues hores d'escalada, en que la Sol, i els mestres Manel i Ana van suar la cansalada aguantant l'arnès dels que pujaven amb la corda de seguretat, la mestra en pràctiques ens va convidar a tots a berenar allí mateix.
L'escola i els seus alumnes, de la classe dels grans i la dels petits, van fer diversos regals a la Sol.
Mentre tant a l'altra banda de barranc veiem a l'Iker Pou baixant per un cingle anomenat l'Espantafrares, per una via a la que han posat de nom "L'ou com balla". Si us hi fixeu bé està a sota del tormo de forma rodona.
I ara una foto de tot el cingle. Espectacular.
A baix de tot de la foto es veu a l'escalador com passa pel camí.
Durant tota la tarda vam estar rodejats de gent penjada per les roques del voltant i l'aparcament del costat estava ple de cotxes de diferents països.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada