Així celebrem la lliga del Barça

Ahir el Barça va guanyar una altra lliga. La tercera consecutiva, quasi res.

Com sempre que hi ha algo que celebrar referent al Barça, els nens i nenes de l'escola de La Bisbal, l'endemà van a classe quasi tots vestits i amb banderes blau-grana. 

I hi estan tan acostumats que ja s'ha fet tradició del tercer trimestre escolar al nostre poble i a tot Catalunya.

Ara us voldria explicar una anècdota familiar, referent a aquest fet, que segur que s'ha repetit en altres llars.

A casa som tots del Barça en més o menys intensitat. Anem des de qui és una enciclopèdia sobre títols, jugadors i normes de joc, fins a servidora que no entendrà mai el fora de joc....

Doncs be n'hi ha un a casa que ens ha sortit el típic culé, si més no dels d'abans, aquells que quan perd és perquè no ha volgut guanyar i quan guanya si no ho fa per golejada a zero, diu que no han jugat bé.

I es clar ahir amb un empat contra el Llevant, tot i guanyar la lliga abans d'hora, no estava satisfet i diria que fins i tot una mica enfadat.....

I aleshores és quan els pares han de fer-los raonar, i per fer-ho els vam dir això:

Una persona que ara tingui vora cinquanta anys en va haver d'esperar quasi trenta per a veure guanyar al Barça tres lligues i una primera Copa d'Europa.

El seu avi va morir amb més de setanta anys havent vist guanyar ben poca cosa i el padrí va morir amb més de noranta i sols va veure una Copa d'Europa i unes quantes lligues durant la seva vellesa. 

En canvi ara una criatura de vuit anys ha vist més de quatre lligues i dues copes d'Europa.

I una noia de vint anys ha vist tres Champions i onze lligues. Les mateixes copes d'Europa  i quasi tantes lligues com el seu padrí de setanta-cinc anys.

Em sembla que els vam convencer. 

I ara a preparar el terreny per la Champions, que són dos equips molt bons i guanyarà qui tindrà més sort. Ni més ni menys. 

I tal com he sentit avui que deia un directiu del Barça:

"Tot el que vingui a partir d'ara serà de més a mes".


.