divendres, 7 d’octubre del 2011

Temps de barraca

Encara que ja fa uns temps que no en deixen fer, a l'octubre a La Bisbal i als pobles de la rodalia els homes a la matinada anaven a fer "barraca".
Consistia en col.locar uns bastons anomenats "polligons" més o menys camuflats, que sobresortien entre les branques dels pins i cridar l'atenció dels tords i grives que passaven abans de que es fes de dia, en la seva emigració cap a altres llocs.
Aquests polligons els embescaven amb una goma que engantxava molt anomenada "vesc" i que s'elaborava picant una planta, parasitaria dels pins, del mateix nom.

Quan passaven els moixons la persona que feia barraca bufava per un xiulet especial



 que imitava el cant d'aquests ocells, com es pensaven que els cridaven els seus companys, baixaven una mica i es posaven sobre els pals envescats. Com que quedaven agafats per les potes, ja no podien marxar. 
Aleshores el barraquer els agafava i li servien d'apat per a la família.

A La Bisbal hi havia molta afició entre els homes.Però com passa en tot, potser en alguns llocs se'n va fer un gra massa en la cacera per a treure'n benefici i ho van prohibir ja farà més de deu anys.

Els autèntics aficionats no ho han paït mai i en algunes cases es poden veure en llocs privilegiats els quadres de les seves barraques com a record d'èpoques passades.

Aquesta era la barraca  que tenia el Jaume de cal Marc a les Covoltades. Era de l'estil de les primeres que es feien al poble.




Consistia en triar un lloc elevat que tinguès una pineda on hi posaven els polligons.





Aquest altra es la del Miquel de cal Pep Pere. La tenia a la serra del Riu de la Cana. Era de l'estil en que es feien en els últims anys. Consistia en una sèrie de bardisses que es construien els barraquers clavant troncs de pi al terra i forrant-los de branques verdes. Allí hi subjectaven els polligons.

Tant en l'una com en l'altra es feien una caseta per a soportar millor la fresca de la matinada i passar desapercebut pels ocells.
També tenien uns quants ocells de les diferents espècies que volien agafar en unes gàbies (els deien els "engabiats") per a que els avisessin quan veien que s'acostava un ramat de la seva espècie.
A aquests al final de la temporada els deixaven anar.

Aquests quadres els va fer ja fa uns quants anys el pintor local  Francesc Masip de cal Ragatxo. 
Qui millor que ell que també havia anat més d'una vegada a fer barraca els podia dibuixar més exactes.
Tant en un quadre com en l'altre no hi falta detall.
La foto no els fa justícia. Al natural són més macos.




.


1 comentari:

  1. Gracies Irene soc la Mª Dolors de ca'l alguacil i em fas sentir com si fos al poble

    ResponElimina