Divendres Sant

Avui ha plogut i la professó no ha pogut sortir pels carrers a les nou del matí. Els escolanets han anat passant per sota les creus que hi ha penjades per l'església mentres el mossén deia el Via Crucis. L'església estava molt il.luminada i plena.

Però benvinguts siguin els quinze litres que han caigut. 

Després tothom cap a casa a esmorzar xocolata desfeta amb coca.

Per la nit ha fet bon temps i a les nou tothom cap a la professó del Sant Enterrament.

En aquesta surten les cucurulles portant la llitera i les creus alta i baixa.

També surt la mare de Déu dels Dolors portada per quatre noies.

La gent porta espelmes per fer llum i també a les cases del recorregut pengen llums a les finestres.

Quan s'arriba a l'església es canten cançons molt antigues.

Per sopar, abans o després d'anar a la professó, és costum menjar bacallà a la cassola amb ou dur i carxofa.

.

Els primers dies de La Setmana Santa

Aquests dies ja s'ha vist molta gent pel poble. Són fills de La Bisbal que encara hi conserven la casa i per Setmana Santa acostumen a venir quasi tots.
Les cases de pagès també estaven plenes i veies molta gent amb motxilles i altres passejant que no coneixies de res.

Els primers dies ha fet bon temps i fresca a les nits i matins.

Com eren dies de treball el farré de Torres ha aprofitat per a col.locar les baranes de la pujada del pati el Perxe.

Que per cert, quin canvi aquest tros de carrer, fins i tot es veu més ample. I més maco que es veurà quan d'aquí poc comencin les obres els de  cal Marino en el que abans era el molí de Cal Morera.

 Aquest bocí de carrer era als afores del poble quan sols hi havia el Xalet i la Cooperativa i ara entre les cases noves i el nou consultori del metge el poble es va allargant.

Les obres del consultori van avançant a bon ritme però han fet uns solaments tan reforçats que dubto que n'hi hagi d'iguals al poble.

A la font també hi han possat la barana que hi faltava.

La Associació de Dones Boixerola ha anunciat que el dia de Pasqua rifarà dues mones entre les seves sòcies.

L'Ateneu Bisbalenc rifarà un corder per a tothom qui compri números i també dues mones d'ous per als seus socis.

L'AMPA de l'escola rifarà una panera plena de menjar. Els nens i nenes ja fa dies que venen tires.

Dissabte com és Sant Jordi l'AMPA també vendrà llibres, roses i punts de llibres. 

Avui Dijous Sant els membres de la junta de l'església han preparat  "el Monument". 

Li diem monument a la capella lateral de l'església on hi ha la imatge de Jesús mort baixat de la creu en braços de la seva mare. Hi posen plantes, el pa, el vi i ho adornen amb "cabelleres" ( unes torretes on s'hi han sembrat llavors de blat i s'han fet creixer al celler de casa. Surt una planta molt llarga i blanca bastant original).Una tradició de tota la vida.

La gent hi va a resar i ha portar-hi espelmes i durant el dijous per la nit i tot el divendres no es queda quasi mai sol.

Demà divendres si no plou farem la professó de Divendres Sant. La més maca i concorreguda.

  És l'únic dia en que es treu aquest Sant Crist portat per un sol home.

.

Setmana Santa a La Bisbal

Ahir vam celebrar el Diumenge de Rams.
Al matí vam anar al  davant de la Cooperativa a la Benedicció dels Rams. Allí la gent agafa brots d'olivera i alguns porten llorer. Els més petits porten palmes i palmons i els més grandets porten rams d'olivera guarnits.

I després ens vam dirigir cap a l'església en processó a escoltar la missa.

Al sortir de l'església els nens i nenes es mengen les llaminadures que porten penjades als seus rams.

I la gent penja els brots de llorer i olivera beneïts a les baranes dels balcons.

Quan jo era petita, i d'això ja fa quasi  quaranta anys ja portavem els rams d'olivera amb dolços penjats. Aleshores no portavem aquest tipus de dolços, que em sembla que no existien. Portaven uns caramels de sucre durs i molt bonics en forma de rosaris, cistellets i altres, i també galetes

I almenys en el meu cas em menjava les galetes i els adornos de sucre els guardavem d'un any per a l'altre fins l'últim any que portavem el ram, l'any de la Primera Comunió, als vuit o nou anys. Aquell any sí, aquell any ens ho menjavem tot. Però era tan vell i dolç que ja no era massa bo.
Ara parlem molt de crisi però en aquella època els nostres pares encara s'havien d'estrenyer més el cinturó que nosaltres ara.

Per la tarda vam celebrar el Via Crucis pels carrers del poble.

 Les bestes més petites( aquí en diem "cucurulles") porten el pendó.
Pel que m'han dit aquesta processó no es fa a gaires pobles del Priorat.

Les mitjanes porten la creu alta, la creu baixa i les llances.

I les més grans porten el pas del Natzaré

Acompanyats de la gent van a  donar el tomb pel poble passant pel carrer de la Bassa i tornant pel de La Palma mentres el mossen llegeix les estacions del Via Crucis i la gent canta.

Aquest és l'horari de les celebracions de tota la Setmana Santa a La Bisbal i als pobles del costat.

El ViaCrucis de Divendres Sant al nostre poble és a les nou del matí. A l'horari està equivocat.




.

Primavera

Aquests dies passats per contes de la primavera semblava que fossim a l'estiu. Això ha fet que els arbres i les plantes avancessin molt. 

Així és com tenim el nostre entorn:

Els lilàs ja estan florits i es fan notar per la seva olor quan passes pel Cementiri vell o pel jardí de cal Pep Manuel.

Les ametlles tendres ja estan al punt. Boníssimes. Però cal recordar que tots els arbres tenen propietari !!

Els préssecs en miniatura ja esperen per a ser aclarits.

Los trumfos sembrats fa unes setmanes ja treuen el cap.

Quins "crestalls " més ben fets que es veuen als horts de La Bisbal.

 Les faveres ja tenen flors i els pesolers també.

Quina flor més bonica que tenen. Ens hi fixem poc en les nostres hortalisses.

Tota la vida de veure els pesolers i no se el nom de l'arbust d'on es tallen rames per a enramar-los. Ho hauré de preguntar.
Solució: Són branques de corronyoner. Ara es veu molt perquè està florit.

Un cirerer florit.

Que no pot estar més carregat de flors.

En aquest ja es veuen les cireres.

Aquesta prunera ja té prunes en miniatura.

Els albercoquers van una mica més avançats.

I la reina de casa nostra, l'olivera, ja vol començar a treure mostra.

Fins ara hem vist el conrreu, però l'erm no es queda enrera:

Els romers estan ben florits.

I la farigola o timó com li diem aquí també està al punt. Aquesta Setmana Santa en podrem collir. Però cal que recordem que no cal arrencar-la. Tallant-la en tenim suficient per a fer unes bones sopes o per a desinfectar-nos la vista si tenim conjuntivitis.

Mentres la natura fa el seu curs al poble continuen les millores.

Sembla que posaran una mica de barana a la font.

Aprofitant que també en posaran una a tota l'Espona Grossa. Ara tot just hi estan clavant els ferros per a subjectar-la. Ara podrem seure a mirar el paisatge sense perill.

Fotos de la festa d'una bisbalenca centenària

El diumenge pel matí la gent de La Bisbal va anar cap al carrer de les Eres a celebrar la festa de la senyora Benedicta Masip Masip de cal Ragatxo, que l'endemà dia 4 d'abril feia cent anys.

Es la primera dona que ha fet els cent anys que ha nascut i ha viscut tota la vida al poble.

La junta de l'associació de Jubilats de La Bisbal li van fer entrega d'aquest poema fet per l'Enric Masip i d'un ram de flors.

La senyora delegada territorial de Benestar i Família i l'alcalde de La Bisbal en representació de tot el poble li van regalar una medalla i una placa commemorativa.




També entre molts altres regals els nens i nenes de l'escola del poble li van baixar els seus obsequis. No hi va faltar tampoc el Guillem de cal Macià, de quatre mesos. La persona més petita del poble amb la més gran.
Es porten cent anys, que aviat està dit !!

I el que no podia faltar era un dibuix amb retalls de la vida de la Benedicta fet pel seu fill, el dibuixant Francesc Masip.

L'ajuntament i cal Ragatxo van convidar a tots els bisbalencs que es van acostar a felicitar-la a un esmorzar al costat de casa seva, en el que m'han dit que no hi va faltar de res.

Cent anys

L'Ajuntament de La Bisbal ens ha deixat a la bústia aquest paper.

És la invitació a la festa de l'aniversari de la senyora Benedicta Masip Masip de cal Ragatxo. 

El dilluns dia quatre d'abril farà 100 anys.

No és la primera bisbalenca que arriba a aquesta edat, el juliol de l'any 2008 vam celebrar la festa del  senyor Jacint Masip Masip de ca l'Alegre. Sembla que de moment és l'únic home que hi ha arribat.

A l'any 2003 la senyora Maria Pardell Vilella de cal Bertomeu va arribar als 101 anys. Era filla de La Bisbal i va marxar cap a Rubí als cinquanta-cinc anys.

A l'any 2005 la senyora Rosa Masip Perelló de ca la Miquela també va arribar al centenari. Era filla de La Bisbal i vivia a l'Hospitalet de Llobregat, on va anar a viure de jove.