dimarts, 12 d’octubre del 2010

Passejant pel rodal de La Bisbal

Aquests dies de pont i de pluges torrencials, a La Bisbal ha sabut ploure bé. Uns seixanta litres en dues vegades.

Diuen que a les oliveres els hi ha anat de meravella. Per veure-ho sobre el terreny hem anat a donar un tomb i hem trobat tot això:


Carxofera de fer brossat (mató) ja seca.


Cirerols (tomàquets xerri) de totes mides encara a l'hort.


Una màquina que està desfent el terra de la part de sota, a l'entrada de la piscina.


Una feixa al Pla el Perxe, plena de col-i-flors amb les pinyes de dins encara petites.

I l'endemà hem anat per la part alta del poble i hem vist el nou magatzem de l'Ajuntament .


Després anem a fer una excursió cap al Grau. Per un camí que cada any netegen les brigades del PN del Montsant.
Una caminada senzilla però bonica.


Amb indicadors en tot el recorregut.


 Amb una mica de pujada al principi.

Vista des de baix de la punta on arribarem.

Trobem marges ("espones" en bisbalenc) damunt la roca. Aquesta si us hi fixeu bé, té escales incorporades.
Aquesta és la imatge que tindrem de La Bisbal des de la punta del Grau. El nostre poble a vista d'ocell.

Aturada per menjar unes tentadores ametlles. L'amo ja ens sabrà disculpar...


I més rètols indicadors.

Ja som al Grau del Rebull amb unes oliveres que fan goig de veure.

Vistes del Montsant i d'un poble que no us confongueu, és Margalef. La Bisbal fa una estona que no la veiem.


Iniciem la baixada pel Raconet fins al Pas del Llop. Tenim un indicador i una fita que ens ho mostra.


A partir d'ara sempre baixant per un caminet estret.

Però encara amb boniques imatges de Margaleg.

Trobarem més conrreu d'oliveres i també aquesta temptadora figuera.... i arribarem a un camí de carro que si el seguim farem cap al Cementiri Vell o al camp de futbol de la Carrerada.

Una caminada que vam fer amb una hora i mitja caminant a poc a poc.
La recomanem a tothom.

I com encara no en teniem prou, un nen de La Bisbal ens va voler ensenyar on van a jugar aquests dies els nens i nenes del poble quan surten a les cinc de l'escola.


És la Cova el Grill, i aprofitant les parets que ja hi havia s'hi han fet una "cabanya" que diuen ells.
Aquí al poble no tenen massa aportunitats de triar entre diferents extraescolars, però podem agafar-ho per la part positiva : 
Potser ni falta que els hi fan, ni a ells ni a nosaltres.






2 comentaris:

  1. M'agrada el bloc, està molt bé, fa sentir el batec de la vida del poble i això, sobretot per als que estem a fora, no te preu.
    Saber que els nens i nenes encara juguen a la Cova el Grill em recorda l'infantesa i veig, amb alegria, que res ha canviat tant.
    Moltes gracies i endavant.

    ResponElimina
  2. TENS RAO JOAN ES MOL INTERESANT Y BONIC

    ResponElimina